El títol d'aquest bloc es diu, vivint de somriures.
Doncs un dels somriures que em permet viure, és el de la senyoreta Laura Pujol.
Laura, estem d'aniversari! Fa uns 10 anys que tenim una forta relació d'amistat que ni els anys ni les vivències ni la distància han pogut trencar.
Laura, tu més que ningú saps que hi ha molts tipus de persones, i molts tipus d'amistat. Moltes d'elles sorgeixen de l'interès, o només serveixen per sortir de festa o anar a prendre alguna cosa. Però saps que nosaltres som diferents, ens tenim l'un a l'altre per qualsevol cosa i en qualsevol moment. És cert que no he sigut el millor amic en certs moments...últimament la distància i les rutines han fet que potser no ens veiem o parlem tant com hauríem, però a mi m'és igual, ja que sé que no cal veure't per saber que estàs allà.
No ho sé, són 10 anys on hi ha hagut de tot i més, anècdotes i mil històries per explicar! I les que ens queden!
Un es pregunta sovint que què hi fa al món, quin sentit té la vida, després veig que allò important són les petjades que queden de tu en aquesta vida, són les que vas deixant al cor dels altres, i jo, espero deixar-ne moltes més en el teu.
Ets una gran amiga, que sé que mai perdré, mai...Gràcies.
Sé que pot ser infantil dir aquestes coses en un bloc, però que coi! Ho necessitava!
M'ha fet molta ilusió que em dediquessis un espai al teu blog no m'ho esperava, no ens calen paraules per demostrar-nos l'un a l'altre el que som perquè ja ens ho em anat demostrant al llarg d'aquests 10 anys i el que seguirem sent durant moltíssims anys més, però, a vegades va bé sentir-les. Tens raò, quan dius que d'amistats n'hi ha de tota mena, les que saps que hi pots comptar i confiar en tot moment i les que no. Diuen que els amics de veritat costa comptar-los amb els dits d'una mà i sé a qui hi posaria a cada dit i tu claríssimament ets un d'ells. Potser no ens em vist gaire últimament, però, jo sabia de sobres que no era perquè volies sino perquè et tocava fer allò amb aquell moment. A més, no em cal veure't per saber que si necessito qualsevol cosa et tindré al meu costat. Em venen tants records des de primer d'ESO fins ara...Ets el meu primer amic a Tàrrega i no un amic qualsevol, sino un amic que a significat molt a la meva vida i ho continuarà significant sempre. Gràcies per riure amb mi i plorar amb mi. Qui et té per amic té un tresor i jo tinc la sort de tenir-te!:)
ResponEliminaLaura Pujol
Bua nen que emocionant, he plorat i tot (NO). Que bunica és la amistat, que tot ho pot, com el sol un dia de boira, perquè vivim en un món on l'amistat ES UNA PUTA PASSADAAAAA. BISCA TU, PEP. I'LL ALWAYS LOVE YOU.
ResponElimina