dimecres, 22 de juny del 2011

...un mar de somriures...

Viure desgasta, cada passa cap al futur, cada llàgrima caiguda, cada fracàs, cada error...desgasta...
cercar la felicitat desgasta, buscar mirades de complicitat desgasta, esbrinar de quin color són els planetes que ens envolten desgasta...respirar desgasta...

Tot i així, en moments de cansament, de rutines mullades i galtes tristes, se m'apareixen molts noms i cognoms que dins porten un cor que pot donar-te un batec de vida en qualsevol moment...

Per desgràcia no sempre recordo que aquests cors, i les persones a les quals pertanyen, estan al meu costat...per sort, entre trens i papers, encara puc divisar brots d'amor en ulls que han vist molts rostres i moltes cares meves, i també d'ulls nous, plens d'esperança i il·lusió, que fan que el dia tingui un to més optimista i esperançador...

Perdó per no treure'm els núvols que de vegades m'enterboleixen els vostres records, però sé que sou amb mi, sempre :D

dimarts, 7 de juny del 2011

...Pluja de silenci...

...M'encanta sentir el so de les gotetes de la pluja quan repiquen al terra...et fa pensar...

Avui penso en moltes coses...i també amb moltes persones...una d'elles és molt especial per mi...
d'aquí poc, farà anyets, i per sort, podré compartir la seva felicitat, a tu, companya de llargues converses sota la llum de la ciutat,..et desitjo el millor del món...

Si existe alguien sin esperanza en el mundo, es pq no ha visto el verde de tus ojos...


T'estimo...:)

"La verdadera amistad es como la fosforescencia, resplandece mejor cuando todo se ha oscurecido."

Sé q no és Bonjovi..però t'agradarà de totes formes :)
--
Deixeu que de tan en quan la pluja us mulli la cara...és un dels petits plaers de la vida :D

dilluns, 6 de juny del 2011

Autoconsejos inocentes...

Hay personas en este mundo, que piensan que su felicidad tiene nombre y apellidos...¿cuántas veces habéis oído la frase: Buscar tu media naranja?...

¿Pq tenemos la sensación de que hay alguien perfecto para nosotros, que se ajusta a nuestra personalidad y nuestras virtudes y defectos?¿Pq tenemos que buscar sin cesar una mirada que nos llene los días de colores y sonrisas?...

Buscar tiene riesgos...y el peor de ellos es no encontrar...Yo he buscado, durante muchísimo tiempo, un te quiero, una leve sonrisa de complicidad, unos labios que con cada palabra me llenaran de luz los días más nublados...

Inocente humano,...por suerte, aunque con algunas cicatrices en el cuerpo, he llegado a comprender que no hay nadie para nosotros (pese a quién pese)...
Bueno, de hecho, Sí que existe ése alguien...con quien estaremos toda la vida, con quién viviremos momentos increíbles y detestables, alguien que siempre estará ahí para darnos su respalo... ése alguien, somos nosotros mismos...Nadie mejor que uno mismo, para compartir la vida...y para llegar a la felicidad plena...
Hay muchas personas que vienen y se van en nuestro camino, y por suerte algunas dejan huella en él, pero eso no significa que nuestra felicidad deba estar condicionada a estas personas....

Para ser feliz, hay que quererse a uno mismo, por egoísta que parezca esta frase, es tan cierta como que el sol sale cada día....Todo lo demás, llega y se va, pero nosotros nos quedamos...

Aunque parezca un discurso de psicología barata, es el mejor consejo que puedo dar...

Quiérete a ti mismo, vive tu vida, todo lo demás ya irá llegando...
Nadie mejor como tú mismo, para vivir el viaje de la vida :)

... Idilios...

dissabte, 4 de juny del 2011

...Paraíso sin rey...

Hoy es uno de esos días en que las líneas en blanco, hablan más que mil palabras abarrotadas de tinta y huecas de significado....

Así que mi reflexión de hoy, es:

                                 ,                                y                                 .                               ;                                  
,                                                         ,                                             :
...,                                                        .                               e,...

Ahora, que cada cual, llene sus vidas con letras,y los significados de vida,

Que en nuestros paraísos, renazca de la nada el rey, para no dejar nada sin algo...:)



Enya, athair ar neamh

divendres, 3 de juny del 2011

...Somnis...

...Somnis...

Sembla que el món s'apagui...tot i les petites espurnetes d'esperança que sempre resten en la nostra ja contaminada atmosfera...sembla que tot quedi emboirat pels maldecaps de la gent, que lluita dia a dia per causes inculcades, per il·lusions frustrades o per idil·lis perduts en el temps...

Sota un núvol de preocupacions, de morts injustes, de victòries alarmants, els somriures s'apaguen en les rutines anòmiques que deixen a la imaginació poc més que un raconet fosc i trist, entre els records puerils i les fotos en blanc i negre...

No obstant, a mi m'agrada somiar, potser es deu a la brillantor que la joventut atribueix als meus ulls, potser només és la negació d'una realitat de ferro punyent de la qual intento escapar sense tenir la clau de les manilles del temps...

No m'importa tocar de peus a terra mentres al tancar els ulls m'apareguin somnis, que amb el temps, potser es tornin realitats, o es transformin una cara coneguda que ara m'és borrosa...

Mentres hi hagi somnis, hi haurà il·lusió, i conseqüentment esperança, així, que somia :)

...I'm a little dreamer...