dimecres, 22 de juny del 2011

...un mar de somriures...

Viure desgasta, cada passa cap al futur, cada llàgrima caiguda, cada fracàs, cada error...desgasta...
cercar la felicitat desgasta, buscar mirades de complicitat desgasta, esbrinar de quin color són els planetes que ens envolten desgasta...respirar desgasta...

Tot i així, en moments de cansament, de rutines mullades i galtes tristes, se m'apareixen molts noms i cognoms que dins porten un cor que pot donar-te un batec de vida en qualsevol moment...

Per desgràcia no sempre recordo que aquests cors, i les persones a les quals pertanyen, estan al meu costat...per sort, entre trens i papers, encara puc divisar brots d'amor en ulls que han vist molts rostres i moltes cares meves, i també d'ulls nous, plens d'esperança i il·lusió, que fan que el dia tingui un to més optimista i esperançador...

Perdó per no treure'm els núvols que de vegades m'enterboleixen els vostres records, però sé que sou amb mi, sempre :D

1 comentari:

  1. pepe, saps? no sabia qe tenies aqest blog^^! i saps qe he fet? he copiat en un word tots aqests textos... m'encanten... i són tant teus qe em fan emocionar... són una petita part de tu, aqella part tant maca qe m'encantava descobrir en un minutet quan voltavem per la plaça lleida... recordes? i sí, a mi també hem passa a vegades això qe dius... a vegades costa recordar tota aqella gent qe t'ompla, tots els vostres moments però saps qe en qualsevol moment sortiran del no-res i et faran somriure i t'adonaràs, a poc a poc, qe ells són els teus amics, qe potser no els veuràs cada dia però qe saps qe, en pic els necessitis, estaran allà, a primera fila, per donar-te suport, ajudar-te, calmar-te, fer-te somriure i, simplement, estimar-te... sé qe amb tu passa el mateix, pq, malgrat no ens puguem veure sempre qe vulguem, sé del cert qe, afortunadament, estaràs allà quan ho necessita... sempre hi estàs^^ T'STMO! Gràcies, pepe...:)!

    Carla.

    ResponElimina