dilluns, 17 d’octubre del 2011

...Somriures de Ferro...

Viure és ineficaç si la teva finalitat no és morir...

Una altra vegada allò que em fa més humà, allò que em fa més dèbil i vulnerable, torna a treure el fil que tensa les emocions i les fa més difícils,...de vegades, sentir és patir, i la persona que no pateix no té res ni de la paraula que comença amb Vi i  ni de la que s'acaba amb ure.

Quan el silenci parla, quan els crits es resguarden rere les portes dels viatges que t'imposa la rutina, quan la velocitat de la vida sobrepassa els 120 per hora i els Somriures són de ferro, és quan respires...

Encara que alguns s'entesten en negar que la felicitat és més forta que la seva enemiga més desgraciada i fastiguejadora, encara que els somriures amaguin les germanes d'aigua, aquestes hi són...

Només és qüestió de temps tornar-te a trobar amb la infelicitat, amb l'odi i d'altres sentiments i emocions més punyeteres...per sort, rere cada llàgrima pot aparèixer un somriure, encara que sigui fet del més fred dels glaçons del congelador de la vida.

Ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!



dimecres, 12 d’octubre del 2011

10 QUEs

(no) QUEDA temps per perdre

                                                                        1.Que arribi tot el que hagi d'arribar.
2.que el destí em porti allà on li surti de més endins.
3.que estornudi i em caigui el moquet quan arriba l'hivern.
4. Que la bogeria em porti a accions més sensates.
5. Que no em cansi de cantar sota la dutxa.
6. Que no es cansin de que canti.
7. Que m'importin els que importen
8. Que no m'importi el que no importa als que no els importa el que m'importi
9.Que no em mori sense néixer abans
10. Que el món no s'acabi al 2012




     QUE SIGUI LLIURE PER DIR MIL QUEs

dimarts, 4 d’octubre del 2011

...20 espelmes, infinites ilusions...

Després de passar uns 20 anys en aquest món, crec que sé menys coses que el dia en que hi vaig arribar, crec que tinc més defectes, més pors i més inquietuds que en aquell moment...

Però també tinc més ilusions, més ganes d'intentar ser un nen feliç i més ganes de sentir de més aprop tota la gent que m'envolta i m'estima. 

Avui, no importa fer anys, avui no importa tenir alguna arruga de més, l'únic que m'importa són les experiències passades i futures, i sobretot i per damunt de tot, amb les persones que les he compartit i que les compartiré.


Com diu una dona molt savia, gràcies per donar-me llum dins l'inmensitat de la foscor...