...Somriures de Ferro...

Viure és ineficaç si la teva finalitat no és morir...

Una altra vegada allò que em fa més humà, allò que em fa més dèbil i vulnerable, torna a treure el fil que tensa les emocions i les fa més difícils,...de vegades, sentir és patir, i la persona que no pateix no té res ni de la paraula que comença amb Vi i  ni de la que s'acaba amb ure.

Quan el silenci parla, quan els crits es resguarden rere les portes dels viatges que t'imposa la rutina, quan la velocitat de la vida sobrepassa els 120 per hora i els Somriures són de ferro, és quan respires...

Encara que alguns s'entesten en negar que la felicitat és més forta que la seva enemiga més desgraciada i fastiguejadora, encara que els somriures amaguin les germanes d'aigua, aquestes hi són...

Només és qüestió de temps tornar-te a trobar amb la infelicitat, amb l'odi i d'altres sentiments i emocions més punyeteres...per sort, rere cada llàgrima pot aparèixer un somriure, encara que sigui fet del més fred dels glaçons del congelador de la vida.

Ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!