Com una formiga, perdut en l'abisme de les meves pròpies paraules,
un pensament immens, tan com el món, tan poc innocent com un boig.
Sonen les melodies, es tanquen dins d'una bombolla del passat...
Una cronologia breu, una intensitat de color vermell,
Una inspiració, un olor, la història dels perduts
els llibres ploren, els carrers i les flors,
un sentiment de tecla de piano
una sensació per escoltar
una vida per viure
ne me quitte pas
...
moi
