Esperant la primavera

Durant aquesta tardor m'han caigut moltes fulles, m'he quedat pelat i desprevingut davant del fred i la pluja...

Però sempre acaba venint la primavera...

Tot es tradueix en intents, en accions amb conseqüències, tot queda en fracàs i èxit. Tot és una lluita constant amb un mateix, per arribar més amunt i més amunt i més encara, fins que només pots caure en picat dins dels núvols enterbolits de la teva consciència...

L'exigència exigeix calma, paciència. Un ha de viure amb les seves decisions, un és el que fa, l'empremta que deixa.

Sempre hi ha brots de noves esperances internes, sempre hi ha roses que t'envolten i et refresquen.

Les llàgrimes satisfetes són les que tenen una recompensa més gran. Superar la vida és superar-se a un mateix, però no cap superació professional ni personal, sinó superar problemes interns i somriure.

L'experiència és el que resta, i l'experiència em diu que aquest any la primavera s'avançarà per mi...si més no, ja veig algunes rosetes.

21

21...aquest any desitjo ser....

1- infeliç
2- insegur
3- immadur
4- espanyol
5- patètic
6- materialista
7- idiota
8- un incrèdul
9- solter
10- un solitari
11- un pocavergonya
12- esclau
13- pobre d'esperit
14- un periodista de la premsa rosa
15- igual que tothom
16- pessimista
17- covard
18- avorrit
19- desagraït
20-prepotent
21-inhumà

Ups...que si dic els desitjos no es compliran...quina pena! millor que no...bé, els de veritat me'ls guardo!!!

Unbreakable

Petjades...

M'agradaria posar un dels primers texts que van anar a la xarxa, és de Fotolog, de l'any 2007, no mireu les faltes que estava de moda "Prla axins"

@foRtunaT...En la vida d'una persona, hi ha mls problms, necesstiat/decepció amorosa,
conlictes en l'amistat, en la família, malaltíes,...

Per sort, no tot són problmes, i jo tot i acceptar k ni tink alguns,
d vegades me sento 1 afortunat, afortunat per poder viure, per poder estimar i ser estimat, per notar les carícies d l'aire, per poder pensar, per ser lliure, per ser jo mateix, per ser diferent i alhora iwal, x veure les postes d sol, per poder dir: t'estimo, per pde plora, x tenir po, x tni valor, x aixekar-me i superar els problemes i superar-me a mi mateix cada dia,
per sentir emocions per mirar-ho tot, x reflexionar,...x tenir a gen km valtres k m'estimi,...
per tenir-ho tot sense tni kasi re... x viure intensament,...

sok jo, n'estik feliç i mai em rendiré, passi lo k passi, ho superaré, x difícil k sigui,
pk sók un afortunat...

Ha plogut molt des d'aquell dia...però puc veure que la meva essència segueix intacta...de vegades cal recordar quin és el trajecte que has fet per arribar a on ets, i per saber on aniràs...proposo que tothom pensi en aquell nen innocent que porta a dins, i de tant en tant el tregui...potser el món seria més humà...

Somriures de Ferro

Ha passat un estiu,...un llarg estiu...

Massa vegades, sota el meu nas, he vist un somriure de ferro, mancat de vida i amb un desencís considerable, saltant de taula en taula, de cafè en cafè, preguntant al destí quin és el motiu de ser, i més encara, quina és la manera de saber-lo, vivint entre barres i caminant cada dia amb un rumb erroni, en certs moments, fins i tot, he deixat de fer preguntes al silenci, cansat de no obtindre cap resposta...però...En una situació, que no era agradable, però tampoc una tortura, he aprés a somriure d'orella a orella...potser les meves preguntes no tenen una resposta clara, però no sempre es tracta de qüestionar-se la vida i els camins d'aquesta, simplement s'ha de seguir caminant, seguir lluitant...

I al final...un acaba comprenent, que la resposta no és en cap estrella del cel, ni en cap posta de sol, ni en cap mar tropical, la resposta es troba en el sí d'un mateix...

Però que ningú es capfiqui en preguntes i respostes, ni en publicacions inútils que no entén ningú...Limiteu-vos a somriure, que per molt ferro que et porti la vida, sempre hi ha moments daurats...

"DONT ASK ME WHY IM CRYIN
CUZ WHEN I START TO CRUMBLE
YOU KNOW HOW TO KEEP ME SMILIN'"

This is crazy!!!

tuntuntuuuun!!!

Moviments intergalàctics de purés i zenits en una atmosfera carregada de graus i tasques universitàries!!!

Entre algun que altre estrés juvenil, estancaments momentanis, envejes d'orgull i superacions entre cometes la vida segueix senyors i senyores...aquest estiuet es prepara calent d'emocions i intensitats desmesurades i festives! jujuju

Ahh, però alerta, que la bogeria sempre està present...

No puc baixar a la Terra a veure a la meva estimada amistat de la raó i la "cordura"...

Jo segueixo volant entre òrbites descontrolades i colors cridaners!...

Your dreams...my dreams...

                                         toniiiighttt, wee are younggg!!! i tomorrow també! toma!

Rodes amb vida

carretera, cassettes, paisatges, moments intensos, moments de relaxació, nits de fum, companyia en solitud, música a grans velocitats, llàgrimes recolzades, seients amb multitud d'històries, amor de fang, somriures embragats, frens d'il·lusions a marxes diferents...aventures i vivències sobre rodes...rodes amb vida...

Sempre seràs el primer i únic, el més petit i estimat de casa...

Et trobaré a faltar panchito...

Roses i espines

Sempre que parlo de roses m'acaba venint un nom a la ment...

No sé si pel seu aroma, per la seva vivacitat d'un to vermellós o per les seves ganes d'obrir-se al món...

Cada rosa té les seves espines, no obstant, no deixis malmetre els teus pètals per cap espina, per gran que sigui, ja que vull que sempre siguis la flor més gran i viva del meu jardí.

I si no, sempre et puc regar una mica, baboseta meva :)

                                                             Feliç Sant Jordi a tu, i a tots.

Gots i estrelles

Com n'era d'il·lús quan creia que tot allò que havia d'aprendre era resultat de fer lliscar el guix per la pissarra...

Encara que les aigües per les que navego són diferents, les estrelles segueixen estant al cel, lluny...molt lluny...de vegades tot canvia mentres jo em quedo quiet i en d'altres ocasions passa al revés...

No sé si el balanç de tot és positiu o negatiu, però encara que el meu horòscop sigui balança, tampoc estic fet per mesurar de forma tàcita aquelles coses que no ho són...

Així doncs, el meu creixement personal ha de passar per un nou mètode, deixar de veure el got mig ple o mig buit i anar a buscar la botella directament, potser és més arriscat que quedar-se amb la comoditat del got, però si trobo la botella...

                                    "I had to learn, what I've got, what I'm not, and who I am"

Fulls de ruta

Per als que el destí és cosa de llibres, sempre és difícil pensar en les accions que es van prenent i les conseqüències que se'n deriven...moltes són les possibilitats i opcions que la vida et deixa, però com triar-les, com fer una selecció correcta? Suposo que a diferència d'altres coses, aquí no hi ha manuals que valguin...suposo que només al final del camí, veurem si el trajecte ha estat el correcte. Mentrestant, només ens queda acceptar les nostres decisions, que si són fetes amb seny i bogeria, no crec que puguin acabar tant malament.

Jo almenys, estic prou conforme amb el meu petit i humil caminet, que espero que acabi en autovía de somnis.

Entendre...

Qui no vol entendre res més que allò que ell entén...té un problema...si no entén que té un problema, en té dos.

Un per sempre dos

Avui fa 21 anys que va néixer una de les persones més importants i més estimades per mi...

És curiós veure com l'atzar de la vida provoca girs inesperats que porten a realitats fascinants...Gràcies doncs a la casualitat o el destí, avui sóc feliç, feliç per estimar, feliç per sentir-me estimat i feliç per compartir la meva vida amb una persona que realment s'ho mereix...

Així doncs, felicitats pels anys, però també felicitats, per aconseguir que un servidor trobi sentit als dies amb la pronunciació d'una sola paraula...

Gràcies....

Vapors de sang

Quan les línies de les perspectives s'esborronen, sembla que tota relativitat manqui de sentit...

La immensitat d'allò que podem arribar a viure i a sentir, ens porta a un punt d'estancament difós...
Hi ha massa què triar, i de vegades, el que falta són ganes...

La vida és com l'aigua, molts cops se'ns escapa de les mans, i s'evapora lentament, allunyant tot allò que volem o odiem, tot allò que ens fa respirar...

Cada cop que intento recuperar l'aigua evaporada, veig com viatja cel amunt, i es perd entre records passats i frustracions del futur...

Arribats al punt on les mateixes llàgrimes són de vapor i les rialles es converteixen en aigua passada, només em queda esperar a que torni a ploure; impacient, com sempre però esperançat com mai...

Realitats punyents...

Sembla que ser un mateix no encaixa sempre amb el que els altres esperen que siguis. No m'importa, si en algun moment he de ser fals, ho seré si això em permet seguir endavant. No es tracta d'hipocresia, es tracta de confiança, els que se la guanyin no veuran cap màscara, els que no, tampoc es mereixen res més que un comportament "correcte" i punt. No es mereixen res més, no cal res més, si algú no em vol tal com sóc, que no pateixi, que no em tindrà. Si ningú no em vol tal i com sóc, el problema serà seu. Seré moltes coses, però no dono res a qui no s'ho mereix.

He dit.

Bona nit.