La immensitat d'allò que podem arribar a viure i a sentir, ens porta a un punt d'estancament difós...
Hi ha massa què triar, i de vegades, el que falta són ganes...
La vida és com l'aigua, molts cops se'ns escapa de les mans, i s'evapora lentament, allunyant tot allò que volem o odiem, tot allò que ens fa respirar...
Cada cop que intento recuperar l'aigua evaporada, veig com viatja cel amunt, i es perd entre records passats i frustracions del futur...
Arribats al punt on les mateixes llàgrimes són de vapor i les rialles es converteixen en aigua passada, només em queda esperar a que torni a ploure; impacient, com sempre però esperançat com mai...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada