Hi ha molta gent que viu limitada pel seu dia a dia. Esclaus de la rutina, es dediquen a realitzar les activitats de forma gairebé robòtica mentre les agulles del rellotge es mouen inquietes.
De vegades els envejo...de vegades m'agradaria deixar de pensar i limitar-me a viure el dia a dia. Estic convençut de que és molt cert que els ignorants són més feliços. Viure els petits plaers de cada dia, dormir, somriure i punt.
Però a mi això no m'entra, a mi això no m'omple, jo necessito alguna cosa més, i sí, m'amargaré fins que la trobi, però m'és igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada