Quin moment més íntim t'envolta quan mires el cel nocturn...hi ha milers i milers d'estrelles, la lluna de síndria sobre els teus ulls i un solemne silenci que amaga el misteri més gran de la vida.
En moments així, de dolça intimitat, et preguntes quina pot ser la persona més adequada per mirar l'horitzó amb tu i entendre'n tot el seu significat simbòlic, et preguntes quins altres ulls poden compartir la brillantor llunàtica dels teus...
Hi ha molts noms possibles, centenars de persones compatibles, però poques poden ocupar la plaça que tothom busca omplir, i que només una entre moltes altres pot aconseguir ...
Jo ja no observo el cel sol, ja no miro en busca d'ajuda, ara miro per trobar complicitat, ara la brillantor de la lluna és un acudit simple al meu costat, ara sento que puc moure el mar i que puc crear llum allà on es necessiti...
No ha sigut el primer cop que hem sento així, i potser no serà l'últim ni el definitiu, però qui sap?
Un dels altres misteris que se'ns és ocultat...
Moltes il·lusions i persones s'apaguen en la foscor, però avui puc dir que no tinc por de cap nit sense lluna, ja que cap univers té sentit sense tu...
Dangsinul saranghee yo...:)
yo tambien te quiero baby!
ResponEliminaSimplement t'estimo...
ResponEliminaMoltíssim.
Pep, tio, fa anys q estic penjat per tu, ojalà aquest text estigués dedicat a mi, ets el millor, si el món es derrumba, tu fas q tot siguin papallones i floretes, amb tu em semblo un marica happy XD t'estimo
ResponEliminaAvere, avere eh? aquí només JO poso comentaris bonics! eh? putons, q sou tots uns putons! falsos de merda!
ResponEliminaYuuhuuuuuu
ResponEliminavkmdnsbfjrefhjhghkfjhbgdmjgbjrdfkhrs,ghr
ResponEliminaPEPEEEEEEEEEE TIO BUENOOOO